MERCAT DEL RIURAU A JESÚS POBRE

L’aposta de Jesús Pobre per la cultura agrícola local

Este diumenge s’estrena el Mercat del Riurau, un lloc de trobada on comprar sa, menjar bé i conèixer els llauradors i artesans de la Marina Alta

cartell mercat internet

1.07.2013.- El monumental Riurau del Senyor de Benissadeví, al coret de Jesús Pobre, una pedania de Dénia ubicada en les faldes del Montgó, esdevindrà, a partir del pròxim 7 de juliol, escenari de luxe per a un nou mercat de la terra. Obrirà tots els diumenges, a l’estiu de cara a la nit (de 18 a 23 hores) i durant la resta de l’any pels matins (de 9 a 13).

La iniciativa ha partit de l’Associació de Veïns de Jesús Pobre i busca dinamitzar l’economia local, recolzar els xicotets agricultors i productors de la zona i oferir els veïns i visitants una alternativa de comerç sostenible i respectuós amb l’entorn.

Fruites i verdures de temporada, conreades en bancals de la contrada, pa i melmelades casolanes, ous de gallines contentes, coques i pastissets de tota la vida, oli i vi, són alguns dels productes que es podran comprar i tastar, tot i que la oferta anirà canviant i adaptant-se als cicles de la natura.

El gran riurau, que va viure dies d’esplendor amb el comerç de la pansa i que ha estat magníficament rehabilitat pels veïns d’esta entitat territorial menor, acollirà també parades d’artesania tradicional. Un grup de dones majors confeccionarà cabassos i cistelles de palma i l’últim teixidor de vímet de Gata de Gorgos mostrarà en directe com realitza aquest treball manual.

“Volem que el mercat siga un lloc on trobar-se els que vivim a la Marina i apostem per recuperar la nostra cultura agrícola. Un lloc on encetar converses, generar sinèrgies i fer poble”, explica Andreu Costa, un dels seus impulsors.

Recrear l’esperit festiu d’una plaça de poble en una nit de revetlla estiuenca, és altre dels objectius dels organitzadors. Per això, cada diumenge es duran a terme propostes culturals, com ara concerts, representacions teatrals o activitats d’animació per als més menuts.

El Mercat del Riurau reprèn la línia de treball encetada amb la Trobada de la Tomaca Autòctona de Jesús Pobre. La convocatòria, que arriba enguany a la quarta edició i s’ha consolidat com un referent festiu i cultural, seguirà celebrant-se, però integrada dins del nou format del mercat. La cita tindrà lloc el proper 21 de juliol.

“Necessitem dignificar el treball agrícola i perdre la vergonya de ser llauradors”, comenta Xavier Mulet, altre dels promotors. “Pensem que el mercat, a més de crear riquesa, pot animar els joves a tornar al camp i considerar-lo una opció de futur. El mimetisme funciona i, en eixe sentit, volem sembrar una llavor pedagògica per tal de preservar la nostra cultura i patrimoni rural”.

 

CRÒNICA XII FESTA DE LA CIRERA

Aquest any una nova edició de la Festa de la Cirera a la Vall de Gallinera ens ha sorprès molt gratament. Dissabte i diumenge es va omplir de gom a gom Benissili, el llogaret més occidental de la Vall de Gallinera. I es que ni el poble, ni la festa, van defraudar, més ben al contrari.

Festa de la Cirera - Benissili 139 - 1

Fotos cedides per Victor Garcia

 

Si dissabte estava ple, diumenge va ser excepcional. Es va acabar el menjar. Ni la paella gegant ni el bar improvisat pels festers del poble van poder satisfer el públic assistent, es van desbordar les previsions més optimistes. Això sí, ningú es va quedar sense tastar ni l’oli ni la cirera de producció local que s’hi exposava i estava en venda. A més a més, les cases rurals varen fer que els curiosos tastaren productes elaborats artesanalment: coques salades amb verdures cuinades al forn de llenya, dolços de cirera i altres fruites, ous de corral. També es podien trobar productes fets a les comarques veïnes com ara formatges de cabra d’autor (Heretat de Pere, Quatretonda), cervesa artesanal (Gram, Bocairent), artesania d’espart i margalló (Juan Tormo, Adzaneta d’Albaida).

Festa de la Cirera - Benissili 026 - 1

Fotos cedides per Victor Garcia

Aquest any, estem d’enhorabona, ja que poguérem gaudir de productes agrícoles ecològics, algunes verdures (Cento, Xarxa Llauradora, Gandia), però sobretot oli i cirera(Muntanyes de Benissili). La Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera vam exposar les activitats que fem, entre elles: recuperació i guia de rutes de senderisme, recuperació de la memòria gràfica i oral de la gent gran de la Vall i, també, apostem per  transformar el nostre territori agrícola a les pràctiques respectuoses amb l’entorn, per cuidar la salut de les persones i del paisatge i, alhora, aconseguir preus justos per a consumidors i productors. Cada vegada trobem major sensibilitat i creguem que és una veritable alternativa de futur per a la Vall i la nostra comarca. Entre les activitats destacables, cal esmentar les danses tradicionals per part del grup de danses Baladre de Muro que interpretaren una batuda a l’era del poble. La Unió Cultural vam presentar el llibre de Daniel Climent “Herbari. Viure amb les plantes” i guiarem una excursió a la font de la Mata i els despoblats de la Solana i de Llombai. El VI campionat mundial de llançament de pinyols de cirera tampoc no va defraudar.

Festa de la Cirera - Benissili 144 - 1

Fotos cedides per Victor Garcia

Font: V.M. – Equip redacció La Taifa

A PEU DE BANCAL: Muntanyes de Benissili

2013-06-10 15.48.50

Durant el mes d’abril la florida Vall de Gallinera (Marina Alta) anuncia l’imminent arribada de les seues preuades cireres. Un fruit tan deliciós com delicat que cada any, si la climatologia ho permet, arriba durant el mes de maig i es recol·lecta fins les primeres setmanes de juny.

Malauradament menys comuns són els cirers cultivats de forma natural, sense químics i respectant al màxim el procés de descans de l’arbre. Tot i això hi ha qui s’ha preocupat de fer-ho durant molts anys. I a Benissili, el darrer llogaret de la vall, tenim un exemple.

La família Cívico i Seguí ha batejat el projecte com ‘Muntanyes de Benissili’. Pensaren en primer terme en dedicar-se només a l’oli, Rosa sempre ha prestat una especial atenció a les seues oliveres centenàries, herència dels seus pares i membres de la família Seguí durant generacions. Però Toni, la seua parella i un andalús empeltat en la Vall de Gallinera, només tenia ulls per als seus cirers, uns robustos arbres de secà que beuen dels antics aqüífers de la vall.

Així que ni per a tu, ni per a mi. Engegaren la xicoteta empresa familiar que a hores d’ara es troba immersa en el procés d’obtenció de la certificació ecològica que atorga el CAE (Comité Agricultura Ecològica) de la Comunitat Valenciana.

festa_cirera

Com a resultat de la collita d’olives d’enguany, recol·lectada i molta entre els mesos de novembre i gener, ha resultat un producte amb una acidesa del 0’16%. Una percentatge realment bo si atenem als criteris de puresa que marquen en 0’80% el limit per a considerar-lo Oli d’Oliva Extra Verge. La disposició dels camps al nord de la Vall de Gallinera, on els hiverns són freds, milloren la qualitat del suc. Aconseguint el seu característic color verd, net de filtre i la seua daurada brillantor.

cireres_muntanyesbenissili (2)

Mentre que si parlem de cirera -tot i que 2013 no serà recordat per ningú com un bon any- les varietats Burlat i Prime Giant, empeltades sobre peus de cirers silvestres i autòctons del tipus Santa Llúcia a uns 500 metres d’altitud, no han decebut a ningú.

A PEU DE BANCAL: PACO GINESTAR

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’equip de la Taifa ha tingut l’oportunitat i el plaer de conéixer Paco Ginestar, agricultor de la Xara que ens ha mostrat els seus horts i ens ha explicat la seua manera de treballar-los. Amb un grapat d’anys d’experiència, Paco assegura que si ell té 39 anys, en fa 40 que es dedica al cultiu de la terra, i amb el temps ha anat optant per un treball en ecològic. Així doncs, en harmonia amb el ritme de la naturalesa, el nostre amic Paco ha anat comprovant poc a poc com els resultats són més satisfactoris quan evita utilitzar productes convencionals químics. Perquè ell dedica moltes hores a observar, documentar-se i experimentar. Un autèntic autodidacta. Ara bé, no pot negar que és molt important estar en contacte amb altres agricultors perquè aquest fil de comunicació ha estat sempre la gran font d’aprenentatge entre aquests.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aprenem que moltes voltes la solució la tenim al nostre voltant però no la veiem perquè no sabem observar. En el cas de l’agricultura, amb el pressentiment que les plantes que creixen al costat del seu cultiu no poden ser perjudicials per a aquest, Paco decideix investigar i experimentar amb aquestes amb la finalitat de trobar una solució més efectiva, econòmica i al seu abast per a combatre problemes de plagues bàsicament. Això ens encamina una volta més a prendre consciència de la importància que té no alterar el medi perquè aleshores atemptem contra la seua diversitat, aquella que ha permés les condicions necessàries perquè subsistim.

 

A continuació vos deixem els audios de la visita que li vam fer a Paco.

Festa de la Cirera

cartell cirera
programa cirera

Mercat de la Terra a Xaló

mercat terra

Aquest dissabte 1 de Juny i cada primer dissabte de mes d’ara en avant tindrà lloc a la Plaça Major de Xaló el “Mercat de la Terra”, on els productors locals oferiran el millor de la seua producció. Una alternativa de consum sostenible i responsable amb l’entorn.

LA TAIFA ON TOUR

Com sabreu, dins del procés de canvi d’estructura i organització en què ens trobem endinsats a la Taifa, hem anat presentant-vos diferents actes i iniciatives que estan portant-se a terme a la Marina Alta. Així, hem estat promocionant esdeveniments comarcals de diferent naturalesa, tant des d’iniciatives locals com d’altres privades; a més, us hem presentat noves seccions al web, com bé els continguts temàtics del “Mes de la sembra i la plantà” o la recentment incorporada “A peu de bancal”.
Com també sabreu, l’equip de la Taifa solem reunir-nos les vesprades de divendres al CSA la Mistelera; tot i això, atès que el nostre abast és comarcal, i volem fer ressò d’aquest tipus d’iniciatives de manera activa, us presentem aquest article amb el títol “La Taifa on tour”.

mapa

Des de principis d’any, la Taifa i el seu entorn han estat implicats, d’una o altra forma, en activitats relacionades amb la promoció, coneixement i debat envers el producte i el desenvolupament local. La primera participació, allà pel febrer, va tindre lloc a Jesús Pobre (Dènia) durant el cicle de xerrades “Crisi global, solucions locals”.
També, al febrer s’inicià la primera presa de contacte amb la iniciativa “Agricultors de la Vall”, promoguda per la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera. Arrel d’aquesta primera reunió, i davant l’entusiasme de la gent present, aquestes trobades han tingut continuïtat i ja s’està planificant la iniciativa d’obrir una paradeta de productes locals, els diumenges, al punt d’informació turística de la Vall de Gallinera. Així mateix, s’ha iniciat un contacte amb productors locals que ja practiquen una agricultura menys agressiva amb l’entorn, com és el cas del pegolí Carles García. A més, l’edició d’enguany de la “Festa de la Cirera”, els pròxims 8 i 9 de juny, serà una bona ocasió per continuar treballant en la mateixa direcció.

DSC_1651

D’altra banda, una altra de les iniciatives que hem seguit de prop han estat a la meitat meridional de la nostra comarca, concretament a Xalò i al Poble Nou de Benitatxell. Al primer municipi, i per segon any consecutiu es va celebrar, durant els dies 4 i 5 de maig, la fira “Xalònia”, un cap de setmana complet on convergien quatre temàtiques; Festival Xalònia, Mercat de la Terra, Festa del vi i la picaeta i Xalò Obert. L’esdeveniment fou tot un èxit; si l’any passat eren 5000 les persones que visitaren la Fira, enguany la xifra s’ha doblat. Un altre acte que cal destacar en aquesta població fou la visita de Gustavo Duch, impulsor de la revista “Soberania Alimentaria” a l’estat espanyol.

duch

En el cas del Poble Nou de Benitatxell, la primera edició de la festa del Vi i la Fava, celebrada els dies 20 i 21 d’abril va tindre una excel•lent acollida, tant per part dels visitants, com dels productors i restauradors que hi van participar en alguna de les nombroses activitats. Cal recordar que aquest municipi ha estat pioner en la implantació del Bio-moscatell, un projecte en què participen la UPV, l’ajuntament, productors locals i Jose Manuel Bisetto, membre de la Taifa.

Fava

biomoscatell

Quant als projectes que es desenvoluparan pròximament, a més de l’esmentat anteriorment de la Vall de Gallinera, trobem iniciatives impulsades per tot tipus de gent de la nostra comarca, com els que us assenyalem al mapa (PAP i l’Art de Viure) i sobre els quals anirem actualitzant-vos pròximament.

També cal destacar la Jornada de turisme ” Nous productes per un turisme original”, organitzat per Ses Valls de Retrobament al Cdt de Dènia el passat 2 de maig. Aquesta associació va presentar un projecte mixte (públic-privat) que té com a finalitat crear productes turístics autòctons utilitzant com a reclam la repoblació mallorquina del s. XVII. Hi intervegueren agents de diferent naturalesa (Conseller de Turisme, President Vall de Pop, representants de la UPV, gerent Tururac,…).

262472_4937309510329_1940248362_n

Ja per acabar, i com una mena de resum, volem convidar-vos des de la Taifa a formar part d’ella d’una forma activa i col•laborativa, com ja han fet alguns dels productors que podeu veure al mapa: es tracta d’Agricologia, l’Hort de Xavi, l’Hort de Presenta i el de Basili i, recentment, l’Hort de Paco Ginestar, dels quals publicarem referències en l’apartat recentment estrenat “A peu de bancal”. Des de l’equip redactor de la Taifa vos mantindrem informats de les iniciatives comarcals, i com deiem abans, fem una crida perquè formeu col•laboreu en col•lectiu. Per a qualsevol, sugerència, aportació o col•laboració, ens podeu trobar a la web, i a les xarxes socials (facebook i twitter).

Aula Natura: Experiències “A peu de bancal”

Amb la intenció d’obrir una línia formativa en la plataforma, vos presentem Aula Natura, una secció que hem creat per a publicar, de forma temàtica, material d’aprenentatge relacionat amb el món de l’ecologia. Perquè creiem necessari desaprendre a ser tant consumidors i aprendre a ser més creadors. Per aquest mes temàtic, tractarem el mes sobre experiències “A peu de bancal” amb nom i cognoms à tant joves experiències com la veu de la experiencia, llauradors que ja fa molt d’anys que treballen la terra.
Hem començat per l’agricultura perquè aquesta és la base de la nostra subsistència. És ben sabut que, durant gran part de la història la nostra ha estat una comarca principalment dedicada a activitats agrícoles. Ara bé, amb el creixement de l’agroindústria i l’excés de producció que aquesta ha comportat, l’agricultura ha deixat de ser rendible i els horts cada volta han quedat més abandonats. Ara bé, hui dia, davant la manca de treball i la necessitat creixent d’abastir-nos per nosaltres mateixa, sobretot molts joves, estan tractant d’avivar els bancals tornant-los a treballar. L’art de treballar la terra ha sigut transmés tota la vida de generació en generació, de boca a boca, sense necessitat de formació acadèmica.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’agricultura ha perdut una generació i precisament aquesta és la major dificultat que troben els nous emprenedors quan s’enfronten a aquesta feina, la manca de coneixement i de font transmissora d’aquest. Així, conscients d’aquesta mancança, ens hem aventurat a tractar d’omplir aquest buit i animar aquells que teniu interés a què aposteu per l’agricultura i ecològica, perquè a més a més, així combatem la indústria agroquímica.

“Som energia” a jesús pobre

LA SUMA DE MOLTES PERSONES POT GENERAR UNA FORÇA IMPARABLE:
El passat dissabte 27 d’abril, va tindre lloc en el Centre Social de Jesús Pobre (Marina Alta) una xerrada de la Cooperativa de consum d’energies renovables SOM ENERGIA (València) , on Andrés Montesinos (Coordinador del Grup Territorial Valencià de Som Energia) va parlar del mercat elèctric i de cooperativisme, i va presentar la Cooperativa com a alternativa des de l’economia social.

Som energía

El projecte de creació de Som Energia va prendre forma durant la primavera del 2010 quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona varen veure la necessitat de reproduir experiències exitoses en d’altres països europeus per promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic.
És a partir del setembre de 2010 que s’inicia la difusió de la idea de crear la cooperativa Som Energia. Com a resultat, es va poder assolir la xifra de socis i sòcies necessària per poder constituir oficialment la cooperativa.
L’objectiu de Som Energia és ser una cooperativa sense ànim de lucre que reuneixi a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. Som Energia vol ser una eina que permeti caminar cap al futur que volem.

No hem d’esperar que els governs ho facen per nosaltres, ho podem fer nosaltres mateixos, si ens ho proposem.
Si cadascú de nosaltres demana consumir energia verda a casa nostra, a la llarga ens hauran d’escoltar.
Si cadascú de nosaltres inverteix una petita quantitat és possible engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (Biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sense dependre de res més, només de la nostra voluntat.

Font:Equip redacció La Taifa

La sembra i la plantació: el meló i la carabassa

En aquest article ens centrarem en 2 fruits de la nostra zona com són la carabassa i el meló. Però, per què parlem d’aquests conjuntament? Les dues són plantes rastreres que pertanyen a la família de les cucurbitàcies.
Quant al meló, a la nostra comarca se’n poden trobar de dos tipus: el de “tot l’any” i el d’Alger Els nostres avantpassats conservaven els primers penjats en les bigues de la cambra amb un cordell, normalment fins a Nadal, motiu pel qual pren el nom “de tot l’any”.

El “meló d’Alger”, importat pels moriscos des de l’Alger, també es coneix com a “meló d’aigua” pel seu alt percentatge d’aigua, característica que el converteix en un atractiu fruit d’estiu.

melo1

El marc de plantació, tant del meló com de la carabassa és aproximadament d’un metre entre plantes i entre línies de 2 a 3 metres, de manera que requereixen molt d’espai a l’hort per a desenvolupar-se, sobretot la carabassa.

melo2

Estem parlant de plantes de gran expansió vegetal, i a més a més, especialment el meló d’Alger requiereix molta aigua. En canvi, el tant el “meló de tot l’any” com la carabassa es poden conrear en en secà, segons el tipus de sòl (les terres blanques retenen més la humitat); i així es fa en alguns municipis de la Marina Alta com Benissa.

Les principals plagues que poden atacar les nostres plantes són l’aranya roja, el poll i el fong oïdi, tot i que la carabassa mostra més resistència a aquestes. Així, per a la seua prevenció, podem empolvorar la planta amb sofre.
La plantació d’aquestes plantes sol realitzar-se a finals d’abril i, en el cas del meló, quan la planta tinga de 3 a 4 fulles, és convenient tallar la tija principal per dalt de la segona fulla. Una vegada vegem que es forma el fruit podem recolectar-lo després d’uns 40 dies aproximadament.
Tradicionalment, els agricultors de la comarca recol•lecten el meló de “tot l’any” quan el sol escalfa més per a poder continuar madurant després de collit.

MELO3

Contràriament, el “meló d’Alger” es recull a primera hora del matí i s’ha de consumir prompte ja que si passen molts dies perd qualitat. D’altra banda, hem de tenir en compte que la carabassa es recull quan la planta està seca o el més tard possible.

Font:Equip redacció la Taifa