Amb la intenció d’obrir una línia formativa en la plataforma, vos presentem Aula Natura, una secció que hem creat per a publicar, de forma temàtica, material d’aprenentatge relacionat amb el món de l’ecologia. Perquè creiem necessari desaprendre a ser tant consumidors i aprendre a ser més creadors. Per aquest mes temàtic, tractarem el mes sobre experiències “A peu de bancal” amb nom i cognoms à tant joves experiències com la veu de la experiencia, llauradors que ja fa molt d’anys que treballen la terra.
Hem començat per l’agricultura perquè aquesta és la base de la nostra subsistència. És ben sabut que, durant gran part de la història la nostra ha estat una comarca principalment dedicada a activitats agrícoles. Ara bé, amb el creixement de l’agroindústria i l’excés de producció que aquesta ha comportat, l’agricultura ha deixat de ser rendible i els horts cada volta han quedat més abandonats. Ara bé, hui dia, davant la manca de treball i la necessitat creixent d’abastir-nos per nosaltres mateixa, sobretot molts joves, estan tractant d’avivar els bancals tornant-los a treballar. L’art de treballar la terra ha sigut transmés tota la vida de generació en generació, de boca a boca, sense necessitat de formació acadèmica.
L’agricultura ha perdut una generació i precisament aquesta és la major dificultat que troben els nous emprenedors quan s’enfronten a aquesta feina, la manca de coneixement i de font transmissora d’aquest. Així, conscients d’aquesta mancança, ens hem aventurat a tractar d’omplir aquest buit i animar aquells que teniu interés a què aposteu per l’agricultura i ecològica, perquè a més a més, així combatem la indústria agroquímica.
LA SUMA DE MOLTES PERSONES POT GENERAR UNA FORÇA IMPARABLE:
El passat dissabte 27 d’abril, va tindre lloc en el Centre Social de Jesús Pobre (Marina Alta) una xerrada de la Cooperativa de consum d’energies renovables SOM ENERGIA (València) , on Andrés Montesinos (Coordinador del Grup Territorial Valencià de Som Energia) va parlar del mercat elèctric i de cooperativisme, i va presentar la Cooperativa com a alternativa des de l’economia social.
El projecte de creació de Som Energia va prendre forma durant la primavera del 2010 quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona varen veure la necessitat de reproduir experiències exitoses en d’altres països europeus per promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic.
És a partir del setembre de 2010 que s’inicia la difusió de la idea de crear la cooperativa Som Energia. Com a resultat, es va poder assolir la xifra de socis i sòcies necessària per poder constituir oficialment la cooperativa.
L’objectiu de Som Energia és ser una cooperativa sense ànim de lucre que reuneixi a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. Som Energia vol ser una eina que permeti caminar cap al futur que volem.
No hem d’esperar que els governs ho facen per nosaltres, ho podem fer nosaltres mateixos, si ens ho proposem.
Si cadascú de nosaltres demana consumir energia verda a casa nostra, a la llarga ens hauran d’escoltar.
Si cadascú de nosaltres inverteix una petita quantitat és possible engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (Biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sense dependre de res més, només de la nostra voluntat.
En aquest article ens centrarem en 2 fruits de la nostra zona com són la carabassa i el meló. Però, per què parlem d’aquests conjuntament? Les dues són plantes rastreres que pertanyen a la família de les cucurbitàcies.
Quant al meló, a la nostra comarca se’n poden trobar de dos tipus: el de “tot l’any” i el d’Alger Els nostres avantpassats conservaven els primers penjats en les bigues de la cambra amb un cordell, normalment fins a Nadal, motiu pel qual pren el nom “de tot l’any”.
El “meló d’Alger”, importat pels moriscos des de l’Alger, també es coneix com a “meló d’aigua” pel seu alt percentatge d’aigua, característica que el converteix en un atractiu fruit d’estiu.
El marc de plantació, tant del meló com de la carabassa és aproximadament d’un metre entre plantes i entre línies de 2 a 3 metres, de manera que requereixen molt d’espai a l’hort per a desenvolupar-se, sobretot la carabassa.
Estem parlant de plantes de gran expansió vegetal, i a més a més, especialment el meló d’Alger requiereix molta aigua. En canvi, el tant el “meló de tot l’any” com la carabassa es poden conrear en en secà, segons el tipus de sòl (les terres blanques retenen més la humitat); i així es fa en alguns municipis de la Marina Alta com Benissa.
Les principals plagues que poden atacar les nostres plantes són l’aranya roja, el poll i el fong oïdi, tot i que la carabassa mostra més resistència a aquestes. Així, per a la seua prevenció, podem empolvorar la planta amb sofre.
La plantació d’aquestes plantes sol realitzar-se a finals d’abril i, en el cas del meló, quan la planta tinga de 3 a 4 fulles, és convenient tallar la tija principal per dalt de la segona fulla. Una vegada vegem que es forma el fruit podem recolectar-lo després d’uns 40 dies aproximadament.
Tradicionalment, els agricultors de la comarca recol•lecten el meló de “tot l’any” quan el sol escalfa més per a poder continuar madurant després de collit.
Contràriament, el “meló d’Alger” es recull a primera hora del matí i s’ha de consumir prompte ja que si passen molts dies perd qualitat. D’altra banda, hem de tenir en compte que la carabassa es recull quan la planta està seca o el més tard possible.
El passat diumenge 21 d’abril, Benitatxell ens va obrir les seues portes per a convidar-nos a la primera edició de la Festa del Vi i de la Fava. Una vegada més, ens trobem amb una jornada gastronòmica festiva amb un rerefons cultural, ja que els protagonistes d’aquesta són dos dels productes més tradicionals d’aquest municipi.
La festa es va avançar el dissabte amb la recollida d’ampolles de vi però va culminar el diumenge, amb una gran presència de la fava.
Des de primera hora del matí, l’esmorzar popular va deixar sobre les taules les primeres faves. Se n’exposaren 18 varietats i 18 en concursaren per a ser la fava més llarga, fent, així, honor a aquesta hortalissa que dóna nom als poblers, coneguts com “els de mitja fava”.
Aquesta festa ens va possibilitar comprar faves i degustar-les en la innovadora manera en què ens les van presentar alguns restauradors locals (de”Rossita”, “El Puntet”, “Tribu” i “la Cuina de Xaro”). Així mateix, teníem a l’abast una exhibició de diferents receptes amb faves.
Però no només vam alimentar les nostres panxes amb tapes amb la fava com a ingredient principal. També vam poder alimentar les nostres curiositats amb les xerrades que van tindre lloc al Centre Social. Aquest es va omplir amb interessats en les varietats de faves, el projecte BioMoscatell i altres projectes de producció ecològica i el conreu de la fava a l’horta de València.
Al migdia, 22 ampolles de vi blanc i negre elaborat amb raïm conreat al terme participaren al tast del Concurs de la Cata de vi. Aquest i la tria de la fava més llarga van desembocar en el lliurament de premis. La fava guanyadora arribava als 43 cm i tenia 9 gallons.
Sens dubte, aquest esdeveniment va ser possible gràcies a la notable participació de veïns i veïnes que aportaren els seus productes casolans per als concursos i les mostres de la fira. A més a més, la grata resposta dels visitants permet pensar en una propera segona edició de la Festa del Vi i de la Fava.
“Al sembrar en Poblenou cullen només mitja fava, i la contemplen tot l’any hasta que a l’hivern s’acaba.” (refrany popular)
Aquest dissabte 27 d’abril tindrà lloc la presentació de “Som Energia” coopertiva de producció i consum d’energia verda.
L’acte tindrà lloc al Centre Social de Jesús Pobre a les 19:00. La xarrada anirà a càrrec de Andres Montesinos, Coordinador Grup Territorial Valencià, ens donarà a conèixer la empresa com a alternativa verda a les companyies elèctriques tradicionals. Ens pareix una bona mostra de alternatives reals a l’hora de fer actes de consum.
Des de La Taifa ens volem fer ressó d’un interessant projecte al voltant de la bioconstrucció.
Han iniciat una ronda de “crowdfunding” per a la realització d’un llargmetratge documental.
Ací vos deixem l’enllaç i el video de presentació perquè els feu una ullada.
Aquest cap de setmana al Poble Nou de Benitatxell es celebrarà la “I Festa del Vi i de la Fava”.
Xerrada dissabte de vesprada i activitats durant el matí de diumenge. Esteu tots convidats!
No podem negar que la gastronomia és un de les principals pretextos que tenim per a reunir-nos, compartir i festejar. Per això, els joves de l’Ateneu Arrels de Beniarrés, un xicotet poble del Comtat, van decidir, ara fa nou anys, organitzar una Calçotada, festa culinària de la regió occidental de Catalunya, concretament de Valls.
Atès l’origen d’aquesta celebració, la Calçotada de Beniarrés naix del contacte que la militància dels seus joves a diferents col•lectius independentistes facilita amb la gent del principat. Així, amb la importació de la Calçotada d’alguna manera tracten d’unir més la cultura principatina i valenciana, amb la qual cosa, aquest acte adopta un caire reivindicatiu de la unió dels territoris de parla catalana. L’expressió més clara d’aquest missatge es va recollir, abans de servir els calçots, amb la lectura d’un manifest, que va tancar la interpretació del cant de la Muixeranga i que sorprenentment va convidar a un silenci quasi absolut.
Ara bé, la Calçotada de Beniarrés, no només ens permet la germanor amb altres territoris sinó que esdevé una trobada que alimenta els vincles entre els seus veïns. A més a més, aquesta celebració ens brinda l’oportunitat de descobrir aquesta varietat de ceba tendra, pràcticament desconeguda a les comarques del sud. Així, any rere any, els joves de l’Ateneu Arrels aconsegueixen convertir Beniarrés en el nucli del calçot al País Valencià i cerquen d’aprofitar-ho com un reclam turístic del poble.
Mentre que des d’un principi la Calçotada era proveïda per calçots de Vilafranca, aquest ha sigut el segon any en què els participants d’aquesta festa han pogut gaudir de calçots ecològics cultivats al mateix terme de Beniarrés. De manera que donar a conéixer els calçots ha implicat una major demanda d’aquests i ha motivat una creixent dedicació al seu cultiu.
Benisterra, iniciativa agroecològica que cultiva els calçots al terme de Beniarrés
El sector de l’hosteleria de Beniarrés també assaboreix l’èxit de la calçotada, i aquest any encara més perquè els bars del poble han sigut els protagonistes i pioners d’una nova aportació a aquesta festa. Amb raó d’augmentar la participació del poble, la Calçotada es va anticipar un parell de caps de setmana amb la realització d’un concurs de salsa romesco, acompanyant dels calçots. L’establiment guanyador s’encarregà de subministrar la salsa a la Calçotada a més a més de ser guardonat amb un socarrat.
Cal destacar l’escassa implicació de l’Ajuntament en l’acte, si més no, més multitudinari que se celebra en el municipi. Perquè la calçotada de Beniarrés ha anat creixent considerablement, i d’unes desenes de persones amb què va comptar en els seus inicis, el número de participants en aquesta novena edició ha superat els 500. L’únic impediment perquè aquesta jornada fóra més nombrosa és la manca d’infraestructura, ja que ha comportat una llista d’espera d’un centenar de persones. I la culpable d’aquest èxit de convocatòria és, sobretot, la gran difusió que es fa de boca a boca.
L’experiència ens diu que a mesura que aquests actes esdevenen més multitudinaris perden substància. Ara bé, alguns membres de l’organització afirmen que han sabut augmentar el nombre de participants tot mantenint la qualitat de la festa. Ja ho veiem, les millores més substancials són l’abastiment de calçots i la confecció de la salsa en el mateix municipi.
Conéixer iniciatives com aquesta alimenta l’esperança sobre com un esdeveniment localitzat en un xicotet poble i gestionat per un col•lectiu amb escassos recursos però ben avingut, pot tindre un impacte tan significatiu i beneficiar tant el poble com les relacions entre els seus veïns.
Aquest divendres 19 d’Abril a les 20:00 al C.S.A. “La Mistelera” projectarem el documental “Mengem S.A.”, amb la posterior taula redona i sopar de pa-i-porta. Vos esperem!!
En els últims anys el camp valencià s’ha reduit considerablement, si volem podem prendre tomaques a l’hivern o carxofes a l’estiu, però, ens hem preguntat mai que hi ha darrere de tot açò?
El documental està estructurat en dos parts: una primera on es plantegen i s’expliquen els diversos problemes de l’actual sistema agroalimentari i una segona part on es parla d’alternatives al mateix. I tot, amb la lluita dels veïns de Benimaclet per recuperar els horts urbans com a fil conductor de la història
La tomaca és una fruita de la família de les solanàcies. Els seus orígens es troben a Mèxic, on era conreada pels asteques i l’anomenaven “fruita inflada”. Durant els segles XVI i XVII es va estendre per Europa i s’utilitzava com a planta ornamental, però a poc a poc va adquirir un ús culinari.
Segons la informació recollida en les jornades de la “Trobada de la Tomaca” que se celebra en el municipi de Jesús Pobre, existeixen múltiples varietats a la nostra comarca, de les quals destaquem principalment: la tomaca de penjar, valenciana, xerry, la tomaca de quilo, tomaca de 3 cantos, rosada i de pera.
El planter sol fer-se entre gener i febrer (segons el clima i la zona) per a trasplantar la tomaquera a mitjan març (amb protecció) i abril quan la planta aconsegueix uns 15-20cm de longitud. S’ha de tenir en compte la distància entre les tomaqueres de regadiu tot respectant un mínim de 60 cm entre aquestes, i al voltant d’uns 70 cm. entre els cavallons. Cal destacar que en la comarca es poden conrear tomaques de regadiu i secà (marc de plantació aproximat 2,2/2,5m X 3,5m), segons les característiques i propietats de la terra (veure vídeo sobre el cultiu de tomaques de secà). Les tomaqueres que es cultiven de secà no s’encanyen (es deixen rastreres de manera salvatge). Una vegada trasplantades les tomaques de regadiu és important fer un reg abundant -almenys una hora o dues- per goteig. Posteriorment es fan regs setmanals -o cada 10 dies-. Per a finalitzar amb el reg, aquest es realitzarà amb més freqüència quan la planta comence a treure el seu benvolgut fruit.
El creixement de la planta pot ser en el sòl (tomaquera rastrera) o bé encanyada.
Una vegada encanyada la planta, i aproximadament a cada setmana, se solen llevar els brots tendres que eixien en les axil•les de les fulles, així s’aconsegueix que la planta siga més forta, amb menys fullatge, i més productiva.
Alguns agricultors comenten la importància de calçar o aporcar la tomaquera per a aportar calor a les arrels i afavorir el seu creixement.
Un aspecte important són els problemes derivats de les plagues. Per al cultiu ecològic tots els tractaments aplicats han de ser preventius, per tant es requereix un coneixement mínim d’agricultura. Una plaga que preocupa als hortolans és la “Tuta absoluta” o cuc minador de la tomaca, que es reprodueix a temperatures estiuenques d’ aproximadament 25ºC. Existeixen diversos tractaments per al seu control, el més indicat és l’oli natural, com l’oli de Neem. Cal recordar que per a fer aquest tractament es recomana un control de l’acidesa de l’aigua, aquesta es redueix amb unes gotetes de vinagre i llima i els tractaments són més efectius.
Un altre problema que es pot trobar són els fongs, els quals es desenvolupen per dos factors principalment: una elevada humitat en l’ambient, i les pluges (entre abril i juny) a altes temperatures (majors de 20ºC). Un dels mètodes que existeixen per al control d’aquests és la cua de cavall i, segons els agricultors de la comarca, un mètode per a ells més efectiu és el sulfat de coure. Aquest està permés en l’agricultura ecològica però exigeix un control responsable i s’aplica quan apareix un dels dos factors comentats anteriorment. El vent, un aliat natural per al control dels fongs, també ajuda a calmar la seva proliferació.
L’ús de sofre (també permés en l’agricultura ecològica) fa que la planta siga més robusta, repel•lent als àcars (com l’aranya vermella), i resistent als fongs, gràcies al seu poder d’absorció de la humitat i la pluja. Cal tenir precaució amb les altes temperatures ja que poden cremar la planta, per això els tractaments se solen fer a primera hora del matí.
Tenint cura de la tomaquera, en el moment de la recol•lecció podem obtenir sobre 5 o 6 kilos de tomaques.
Font: Equip de redacció La Taifa
En els següents videos curtets podeu veure com dos agricultors de tota la vida ens donen consells per a plantar tomaqueres:
